3 d’abril Dia Contra els Paradisos Fiscals – Manifest i agenda

El Fòrum Social Mundial va declarar el 3 d’abril com a Dia Mundial per a l’abolició dels Paradisos Fiscals. Aquest dia, l’any 2016, el Consorci Internacional de Periodistes de Recerca fa públics els Papers de Panamà que impliquen en pràctiques d’evasió i/o elusió fiscal a polítics, empresaris i grans fortunes de tot el món. El 2017 publiquen els Papers del Paradís: grans multinacionals com Apple, Google o Amazon eviten pagar impostos als països on venen els seus productes. Fins a 240.000 milions de dòlars a l’any en ingressos perduts, segons va calcular el 2015 l’OCDE.

Des de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària denunciem:

  • El creixement de les inversions en Paradisos Fiscals incrementa la desigualtat, la pobresa i/o la precarietat a tot el món. El 2015, els països en desenvolupament perdien almenys 100.000 milions de dòlars anuals per l’evasió i/o la elusió fiscal[1]. Aquests diners podrien proporcionar educació a 124 milions de nens i nenes i pagar l’atenció sanitària de 6 milions de nens.
  • A Espanya, el 2007, l’Impost de Societats aportava el 22% dels ingressos fiscals i les famílies, un 74% (IRPF, IVA i altres). El 2016 la proporció és del 12 i el 83% respectivament. Mentre, les pensions s’incrementen un 0,25% o les inversions per serveis públics com la sanitat, l’educació o la protecció social són retallades.

Els ministres europeus d’Economia i Finances van presentar el desembre de 2017 la primera llista negra europea amb 17 paradisos fiscals. Avui aquesta llista inclou només a 9 jurisdiccions. El Consell de la UE va presentar també una llista grisa formada per 62 territoris que s’han compromès a engegar reformes.

Són llistes insuficients, elaborades amb la màxima opacitat, amb criteris molt discutibles i amb fortes pressions. La pressió política i de la ciutadania ha trencat en part aquesta opacitat, aconseguint que es facin públics els compromisos dels diferents governs amb la UE.

D’altra banda, si la UE apliqués al seu territori els seus propis criteris, països com Irlanda, Luxemburg, Països Baixos o Malta haurien d’estar en la seva llista negra. Mentre en el cor de la pròpia UE hi hagi paradisos fiscals, serà difícil creure que puguin plantejar sancions ambicioses ni reformes.

A Espanya, aquest és un procés vital. El Govern ha d’apostar clarament contra l’evasió i l’elusió fiscal. La inversió espanyola cap als paradisos fiscals més agressius es va multiplicar per 4 i les grans empreses de l’Ibex-35 acumulen avui prop de 1.000 filials en aquests territoris[2].

Queda molt per fer, però, gràcies a la denúncia continuada d’aquestes pràctiques i de les seves nefastes conseqüències i a l’impuls de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària al costat d’altres col·lectius implicats, hem aconseguit que moltes Administracions locals s’hagin sumat a la iniciativa Zones Lliures de Paradisos Fiscals. Avui ho són més de 70 municipis de tota Espanya: Sevilla, Zaragoza, València, Barcelona, Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa o Badalona entre altres, així com Hèlsinki o París a Europa.

Des de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària us animem a seguir denunciant als que promoguin o duguin a terme pràctiques d’evasió i/o elusió fiscal i a organitzar-vos contra els paradisos fiscals.

  • Exigim avui, als representants polítics del nostre país i a Europa, que facin el possible per abolir-los, amb accions com:

 

  1. Establir una llista negra de paradisos fiscals basada en criteris objectius i exhaustius, sense ingerències polítiques.
  2. Comprometre’s amb una transparència màxima a l’hora d’avaluar els compromisos que adquireixin els països de la llista grisa de la Unió Europea i transparència en el seguiment del seu compliment.
  3. Crear sancions efectives contra els usuaris dels paradisos fiscals enumerats.
  4. Obligar a les empreses i corporacions al fet que informin anualment de les seves inversions, beneficis i impostos pagats país per país, de manera que no puguin amagar els seus guanys.
  5. Incorporar en totes les polítiques de contractació pública criteris que incentivin un comportament fiscal més responsable per part de les empreses licitadores i puguin considerar-se Zones lliures de Paradisos Fiscals.

El seu paradís fiscal, la nostra crisi!
#ForaParadisosFiscals

 

[1] Segons la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament.

[2] DIFERENCIAS ABISMALES. El papel de las empresas del IBEX-35 en la desigualdad. Informe d’OXFAM INTERMÓN, novembre 2017.

Setmana global poster 2018 OK 4

//////////////////////////////////////////////////////////////

Actes previstos:

Dimarts 3 d’abril a les 19h – CONCENTRACIÓ (Passeig de Gràcia 1, cantonada Pl Catalunya, Barcelona)

El teu paradís, la meva crisi. Vine a fer sentir la teva veu a

Dijous 5 d’abril a les 19h – TAULA RODONA (LaFede.cat Carrer de les Tàies 1, Barcelona)

La incansable lluita per acabar amb els paradisos fiscals

Preàmbul – Peça de teatre “Pla il·lusió”

Ponents:

Ignacio Calle. Periodista d’investigació de La Sexta
Susana Ruiz. Responsable de justícia fiscal Oxfam Intermon
Cristina Sanchez Miret.  Doctora en sociologia
Moderat per Montse Santolino

//////////////////////////////////////////////////////////////

[cast]

El Foro Social Mundial declaró el 3 de abril como Día Mundial para la abolición de los Paraísos Fiscales. Ese día, en 2016, el Consorcio Internacional de Periodistas de Investigación hace públicos los Papeles de Panamá que implican en prácticas de evasión y/o elusión fiscal a políticos, empresarios y grandes fortunas de todo el mundo. En 2017 publican los Papeles del Paraíso: grandes multinacionales como Apple, Google o Amazon evitan pagar impuestos en los países donde venden sus productos. Hasta 240.000 millones de dólares al año en ingresos perdidos, según calculó en 2015 la OCDE.

Desde la Plataforma para una Fiscalidad Justa, Ambiental y Solidaria denunciamos:

  • El crecimiento de las inversiones en Paraísos Fiscales incrementa la desigualdad, la pobreza y/o la precariedad en todo el mundo. En 2015, los países en desarrollo perdían al menos 100.000 millones de dólares anuales por la evasión y/o la elusión fiscal[1]. Ese dinero podría proporcionar educación a 124 millones de niños y niñas y pagar la atención sanitaria de 6 millones de niños.
  • En España, en 2007, el Impuesto de Sociedades aportaba el 22% de los ingresos fiscales y las familias, un 74% (IRPF, IVA y otros). En 2016 la proporción es del 12% y el 83% respectivamente. Mientras, las pensiones se incrementan un 0,25% o las inversiones por servicios públicos como la sanidad, la educación o la protección social son recortadas.

Los ministros europeos de Economía y Finanzas presentaron en diciembre de 2017 la primera lista negra europea con 17 paraísos fiscales. Hoy esta lista incluye sólo a 9 jurisdicciones. El Consejo de la UE presentó también una lista gris formada por 62 territorios que se han comprometido a poner en marcha reformas.

Son listas insuficientes, elaboradas con la máxima opacidad, con criterios muy discutibles y con fuertes presiones. La presión política y de la ciudadanía ha roto en parte esta opacidad, logrando que se hagan públicos los compromisos de los distintos gobiernos con la UE.

Por otra parte, si la UE aplicara sus propios criterios a su territorio, países como Irlanda, Luxemburgo, Países Bajos o Malta tendrían que estar en su lista negra. Mientras en el corazón de la propia UE haya paraísos fiscales, será difícil creer que puedan plantear sanciones ambiciosas ni reformas.

En España, este es un proceso vital. El Gobierno tiene que apostar claramente contra la evasión y la elusión fiscal. La inversión española hacia los paraísos fiscales más agresivos se multiplicó por 4 y las grandes empresas del Ibex-35 acumulan hoy cerca de 1.000 filiales en estos territorios[2].

Queda mucho por hacer, pero, gracias a la denuncia continuada de dichas prácticas y de sus nefastas consecuencias y al impulso de la Plataforma para una Fiscalitat Justa, Ambiental y Solidaria junto a otros colectivos implicados, hemos logrado que muchas Administraciones locales se hayan sumado a la iniciativa Zonas Libres de Paraísos Fiscales. Hoy lo son más de 70 municipios de toda España: Sevilla, Zaragoza, Valencia, Barcelona, Tarragona, Girona, Sabadell, Terrassa o Badalona entre muchos otros, así como Helsinki o París en Europa.

Desde la Plataforma para una Fiscalidad Justa, Ambiental y Solidaria os animamos a seguir denunciando a los que promuevan o lleven a cabo prácticas de evasión y/o elusión fiscal y a organizaros contra los paraísos fiscales.

  • Exigimos hoy, día contra los Paraísos Fiscales, a nuestros representantes políticos en nuestro país y en Europa, que hagan lo posible por abolirlos, con acciones como:
  1. Establecer una lista negra de paraísos fiscales basada en criterios objetivos y exhaustivos, sin injerencias políticas.
  2. Comprometerse con una transparencia máxima a la hora de evaluar los compromisos que adquieran los países de la lista gris de la Unión Europea y transparencia en el seguimiento de su cumplimiento.
  3. Crear sanciones efectivas contra los usuarios de los paraísos fiscales enumerados.
  4. Obligar a las empresas y corporaciones a que informen anualmente de sus inversiones, beneficios e impuestos pagados país por país, de modo que no puedan esconder sus ganancias.
  5. Incorporar en todas las políticas de contratación pública criterios que incentiven un comportamiento fiscal más responsable por parte de las empresas licitadoras y puedan considerarse Zonas libres de Paraísos Fiscales.

¡Su paraíso fiscal, nuestra crisis!
#FueraParaísosFiscales

[1] Según la Conferencia de las Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo.

[2] DIFERENCIAS ABISMALES. El papel de las empresas del IBEX-35 en la desigualdad. Informe de OXFAM INTERMÓN, noviembre 2017.