Bitcoins: què són i com tributen

Xavier Martínez Gil

Publicat al seu bloc personal 

Ha estat notícia la venda del primer pis pagat en bitcoins. Molt se’n parla darrerament d’aquesta moneda virtual però encara no tothom sap exactament què és això dels bitcoins.

Els bitcoins van ser creats l’any 2008 per algú del qual es desconeix la identitat. Només sabem el seu sobrenom: Satoshi Nakamoto. Ves a saber. La idea era crear una moneda per operar en l’entorn digital, al marge de la regulació bancària i de les institucions monetàries internacionals. Per a què m’entengueu els de la meva quinta (“Yo fui a EGB” i tal): una mena de Cortycoles però a lo bèstia.

Si volem saber si els bitcoins són una moneda, hem de veure si compleixen les tres funcions tradicionals del diner, és a dir: ser un mitjà acceptat en el pagament de béns i serveis; servir de dipòsit de valor; i servir d’unitat de compte, és a dir, que serveixi per valorar les altres coses. No hi ha dubte que els bitcoins compleixen aquestes tres funcions. Ara bé, això no vol dir que sigui un mitjà ni legal ni il·legal de pagament. Com algun autor ha dit, és un mitjà alegal. La realitat és que és una moneda que funciona a la pràctica com una divisa i que, tard o d’hora el legislador haurà de decidir si permet el seu tractament com a moneda fiduciària d’ús legal i, per tant, d’obligada acceptació. De moment la seva acceptació depèn de la lliure voluntat de les parts.

Però més enllà de ser un mitjà de pagament, els bitcoins també han estat notícia per haver creat una mena de bombolla degut al seu ràpid creixement de valor. Això ha fet augmentar molt la seva demanda incrementant encara més la seva cotització. I aquí està un dels seus problemes. L’oferta de bitcoins és molt més inelàstica inclús que la de l’or. No és que no augmenti l’oferta de bitcoins, sinó que el camí per incrementar aquesta oferta està predeterminada i ja està arribant al seu punt de saturació. No entrarem ara a explicar el complex sistema d’incrementar els bitcoins en circulació. Només diré que no tenim un “banc central” ni ningú que tingui la “màquina de fer bitllets”, ni tant sols uns bancs comercials “creant diner” a base de concedir crèdits sobre els dipòsits. Això fa que els bitcoins siguin un instrument ineficient per a actuar com a mitjà de pagament i que la tendència de qui tingui bitcoins sigui guardar-los ja que augmenten de valor dia a dia. Pel mateix motiu, en aquest context, ningú no estarà disposat a contreure préstecs en bitcoins perquè amb la seva devolució perdrien diners.

A banda de la seva volatilitat i imprevisibilitat els bitcoins també tenen altres febleses. Han estat objecte de robatoris informàtics quan no d’estafes directament. Al no existir cap autoritat central ni cap banc que controli la seva emissió i negociació, les plataformes d’intercanvi no estan regulades per ningú. Però la part que menys es parla és la fiscal. En aquest cas passa com amb altres formes de negoci per internet com ara Uber, AirBnB, Blablacar o altres formes de negoci telemàtic: sembla que pel fet de fer-se per una aplicació de mòbil ja no han de pagar impostos. I no és així.

Tenint en compte que la vocació del bitcoins és fer de moneda, veiem en primer lloc quin efecte té en l’IVA. A falta de regulació explícita, de moment les poques interpretacions que s’han començat a fer des de les autoritats tributàries és que els bitcoins actuen com a mitjans de pagament i, per tant, s’han d’incloure dins el concepte de “altres efectes comercials”. Això vol dir que la compra i venda de bitcoins tot i estar subjectes a l’IVA estan exemptes de l’impost (consulta V2846-15). Una altra qüestió és la tributació en l’impost sobre activitats econòmiques. En la mesura que es realitzi l’activitat de compravenda d’aquests instruments de pagament podem estar davant l’exercici d’una activitat econòmica subjecte a l’impost sobre activitats econòmiques classificada en l’epígraf 831.9 “altres serveis financers”. Però la part més transcendent la trobem en l’IRPF. Atès que moltes operacions de compravenda de bitcoins obeeixen, no a la seva funció de mitjà de pagament, sinó a moviments especulatius que pretenen un guany amb la seva venda, es pot produir fàcilment un guany patrimonial que, òbviament, tributaria en l’IRPF. D’altra banda, cal tenir en compte que els bitcoins, en tant que elements patrimonials, haurien de figurar pel seu valor a 31 de desembre en la declaració sobre el patrimoni. Donat el seu caràcter poc transparent i que no es troba dipositat en cap entitat financera, pot haver veritables problemes a l’hora de verificar la seva correcta tributació i que no comportin opacitat fiscal de patrimonis. A més a més, quan un titular de bitcoins mori, a la seva herència haurien de figurar els bitcoins. Una altra qüestió és si l’administració tributària té forma de saber si el mort era titular de monedes virtuals. Però en el cas que el mort no hagués comunicat les claus d’accés del seu moneder virtual als hereus, aquests diners es perdran per sempre en el ciberespai. De fet, un dels problemes d’aquesta moneda virtual és perdre aquestes claus d’accés. Aleshores ni vius ni morts recuperarem mai els diners.

Finalment, queda per veure quina traçabilitat podem fer de les operacions efectuades a l’estranger o amb no residents i en quina mesura poden servir per a ocultar transaccions, blanquejar capitals o ser, directament, refugi d’activitats il·lícites.

Donades aquests punts febles dels bitcoins resulta difícil a curt termini imaginar un escenari on puguin substituir les tradicionals monedes fiduciàries o, al menys, gaudir d’una acceptació generalitzada. Nogensmenys, aquesta moneda planteja per primer cop un sistema alternatiu de pagaments que, si aconsegueix evitar la volatilitat i l’opacitat, marcarà un camí en les relacions comercials que no tindrà marxa enrere.

El major perill a mig termini, des del meu punt de vista, és que es generalitzin sistemes de pagament alternatius emesos per entitats privades o, fins i tot, públiques, per fer pagament, per exemple de salaris. Tornem a la idea inicial dels Cortycoles però perfeccionats. Et pagaran amb monedes que tindran acceptació només en determinats àmbits o territoris (per exemple, un municipi) o bé sectorials per a determinats tipus de comerços. Seria la fi de la llibertat de decidir el nostre consum. Però amb els temps que corren de retalles de llibertats, res no em sorprendria. Espero equivocar-me.

bitcoins


Speak Your Mind

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>